‘Love	
  From	
  Afar’:	
  	
  Music	
  and	
  Longing	
  Across	
  Time,	
  Space,	
  and	
  Diaspora	
  	
   	
   	
   	
   Kay	
  Kaufman	
  Shelemay	
   	
   	
   Among	
  the	
  most	
  powerful	
  and	
  enduring	
  of	
  the	
  many	
  emotions	
  in	
  human	
  life	
   is	
  love.	
  	
  And	
  surely	
  no	
  other	
  emotion	
  is	
  so	
  pervasively	
  expressed	
  through	
  musical	
  	
   composition	
  and	
  	
  performance.	
  	
  Neuroscientists	
  have	
  recently	
  argued	
  for	
  music’s	
   role	
  in	
  the	
  evolution	
  of	
  the	
  human	
  species	
  as	
  well	
  as	
  the	
  on-­‐going	
  role	
  of	
  music	
  in	
   shaping	
  human	
  social	
  life.	
  	
  The	
  power	
  of	
  music	
  to	
  index	
  emotional	
  states,	
  including	
   feelings	
  of	
  attachment	
  and	
  love,	
  is	
  at	
  the	
  center	
  of	
  	
  	
  Steven	
  Mithen’s	
  suggestion	
  that	
   Neanderthals	
  communicated	
  through	
  a	
  sonic	
  proto-­‐language	
  that	
  was	
  a	
  	
  precursor	
   to	
  both	
  human	
  music	
  and	
  language.	
  (Mithen,	
  p	
  26-­‐27,	
  94,	
  221)	
  	
   	
  Daniel	
  Levitin	
  has	
  included	
  love	
  songs	
  in	
  his	
  “soundtrack	
  of	
  civilization,”	
  a	
  typology	
   that	
  seeks	
  to	
  take	
  “account	
  of	
  the	
  impact	
  music	
  has	
  had	
  on	
  the	
  course	
  of	
  our	
  social	
   history”	
  (Levitin,	
  p.	
  3).	
  Thus	
  the	
  subject	
  of	
  music	
  and	
  love	
  is	
  a	
  rich	
  one	
  and	
  has	
  been	
   explored	
  	
  from	
  multiple	
  disciplinary	
  perspectives	
  beyond	
  the	
  boundaries	
  of	
   humanistic	
  scholarship.	
   	
   As	
  an	
  ethnomusicologist	
  who	
  studies	
  music’s	
  role	
  in	
  the	
  course	
  of	
  everyday	
  

life	
  and	
  experience,	
  I	
  have	
  been	
  increasingly	
  engaged	
  with	
  studies	
  of	
  people	
  who	
  are	
   forced	
  to	
  migrate	
  far	
  away	
  from	
  home,	
  family,	
  and	
  homeland	
  and	
  who	
  as	
  a	
  result	
   must	
  form	
  new	
  communities	
  abroad.	
  	
  	
  In	
  these	
  cases	
  of	
  forced	
  migration	
  and	
  lives	
  	
   newly	
  formed	
  in	
  diaspora,	
  music,	
  and	
  especially	
  song,	
  provides	
  an	
  expressive	
   medium	
  through	
  which	
  the	
  experience	
  of	
  love	
  from	
  a	
  distance	
  can	
  be	
  given	
  full	
   emotional	
  expression.	
  	
  	
  Thus	
  when	
  I	
  received	
  the	
  invitation	
  to	
  participate	
  in	
  the	
   Eranos	
  Dialogue	
  on	
  “Love	
  and	
  the	
  Musical	
  Arts:	
  Reflecting	
  on	
  Enchanting	
  Powers	
   that	
  Modulate	
  the	
  Soul,”	
  my	
  thoughts	
  immediately	
  turned	
  to	
  the	
  subject	
  of	
  musical	
  	
  	
   	
   1	
  

manifestations	
  of	
  love	
  expressed	
  over	
  periods	
  of	
  time,	
  across	
  great	
  distances,	
  and	
   under	
  conditions	
  of	
  stress	
  and	
  separation.	
  	
  While	
  most	
  expressions	
  of	
  love	
  involve	
   feelings	
  of	
  joy	
  and	
  of	
  pain	
  at	
  different	
  moments,	
  these	
  sentiments	
  become	
  all	
  the	
   more	
  conflicted	
  and	
  powerful	
  when	
  love	
  is	
  expressed	
  as	
  an	
  attachment	
  that	
  exists	
  at	
   a	
  distance	
  so	
  great	
  it	
  cannot	
  be	
  easily	
  traversed.	
  The	
  musical	
  	
  manifestations	
  of	
  love	
   from	
  afar,	
  with	
  its	
  simultaneous	
  connections	
  to	
  both	
  pleasure	
  and	
  pain,	
  are	
  the	
   subject	
  of	
  this	
  essay.	
   	
   	
  I	
  have	
  borrowed	
  the	
  first	
  part	
  of	
  my	
  title	
  from	
  Finnish	
  composer	
  Kaija	
  

Saariaho’s	
  opera,	
  ‘Love	
  from	
  Afar’	
  (L’Amour	
  De	
  Loin,”	
  2000).	
  	
  	
  The	
  libretto,	
   imaginatively	
  constructed	
  by	
  Amin	
  Maalouf	
  	
  and	
  based	
  in	
  part	
  on	
  surviving	
  12th	
   century	
  songs,	
  narrates	
  a	
  long-­‐distance	
  love	
  between	
  a	
  French	
  prince	
  and	
   troubadour	
  of	
  that	
  period,	
  	
  Jaufré	
  Rudel,	
  and	
  	
  Clémence,	
  the	
  Countess	
  of	
  Tripoli.	
  	
  The	
   protagonists	
  are	
  connected	
  by	
  the	
  Pilgrim,	
  who	
  travels	
  back	
  and	
  forth,	
  conveying	
   the	
  troubadour’s	
  songs	
  of	
  love	
  from	
  afar	
  and	
  the	
  Countess’	
  responses.	
  The	
  story	
   concludes	
  with	
  the	
  troubadour’s	
  attempt	
  to	
  reach	
  Tripoli,	
  where	
  he	
  arrives	
  mortally	
   ill,	
  meeting	
  the	
  countess	
  just	
  moments	
  before	
  his	
  death.	
  He	
  dies	
  in	
  her	
  arms,	
  and	
  in	
   despair,	
  the	
  Countess	
  announces	
  her	
  intention	
  to	
  enter	
  a	
  convent.	
  The	
  opera	
  ends	
   with	
  the	
  Countess	
  offering	
  a	
  prayer,	
  whether	
  to	
  God	
  or	
  to	
  	
  her	
  “love	
  from	
  afar,”	
  left	
   purposefully	
  ambiguous.	
  	
  In	
  this	
  opera,	
  love,	
  as	
  expressed	
  through	
  the	
  musical	
  arts,	
   is	
  constituted	
  of	
  equal	
  parts	
  of	
  imagination,	
  mystical	
  union,	
  and	
  the	
  pain	
  of	
   separation.	
  Thus	
  love	
  is	
  portrayed	
  as	
  giving	
  rise	
  to	
  great	
  devotion	
  which	
  is	
   unrequited,	
  impossible	
  to	
  attain.	
  

	
  

2	
  

	
  

While	
  acknowledging	
  the	
  power	
  of	
  this	
  example,	
  we	
  don’t	
  have	
  to	
  look	
  back	
  

to	
  the	
  12th	
  century	
  or	
  restrict	
  ourselves	
  to	
  operatic	
  dramatizations	
  to	
  find	
  many	
   musical	
  manifestations	
  of	
  love	
  from	
  afar.	
  It	
  is	
  clear	
  that,	
  whatever	
  the	
  period	
  and	
   place,	
  there	
  are	
  commonalities	
  in	
  love’s	
  experience	
  as	
  well	
  as	
  its	
  musical	
  expression	
   under	
  conditions	
  of	
  distance	
  and	
  separation.	
  Shared	
  themes	
  include	
  psychological	
   stresses	
  that	
  run	
  the	
  gamut	
  from	
  fear,	
  to	
  obsession,	
  to	
  fantasy.1	
  	
  There	
  are	
  also	
   distinctive	
  cultural	
  frameworks	
  that	
  shape	
  these	
  experiences	
  of	
  love	
  from	
  afar,	
  	
   derived	
  from	
  specific	
  historical	
  situations	
  and	
  locally	
  held	
  attitudes	
  toward	
   separation,	
  displacement,	
  and	
  exile.	
  	
  And	
  in	
  many	
  cases,	
  as	
  we	
  have	
  already	
  seen	
  in	
   the	
  Saariaho	
  opera	
  discussed	
  above,	
  there	
  may	
  be	
  spiritual	
  or	
  religious	
  overtones	
  to	
   unrequited	
  love	
  that	
  are	
  expressed	
  through	
  different	
  denominational	
  frameworks	
  of	
   piety	
  and	
  forgiveness.	
  I	
  would	
  like	
  to	
  weave	
  all	
  of	
  these	
  themes	
  through	
  the	
   following	
  discussion	
  about	
  how	
  music	
  	
  	
  gives	
  voice	
  to	
  love	
  and	
  longing	
  across	
   distances	
  shaped	
  by	
  time,	
  space,	
  and	
  circumstance,	
  shifting	
  forward	
  in	
  time	
  from	
  the	
   medieval	
  period	
  evoked	
  in	
  the	
  Saariaho	
  opera	
  to	
  present-­‐day	
  circumstances	
  that	
  are	
   an	
  increasingly	
  common	
  aspect	
  of	
  the	
  twenty-­‐first-­‐	
  century	
  human	
  condition.	
  	
  One	
   finds	
  music	
  often	
  used	
  to	
  transmit	
  sentiments	
  of	
  love	
  across	
  great	
  distances	
  in	
  our	
   modern	
  world,	
  although	
  recording	
  media	
  and/or	
  the	
  web	
  today	
  often	
  replace	
  the	
   proverbial	
  Pilgrim	
  (or	
  another	
  human	
  mediator)	
  as	
  the	
  conveyers	
  of	
  this	
  sound	
  art.	
  	
   In	
  the	
  examples	
  given	
  below,	
  I	
  am	
  particularly	
  interested	
  in	
  the	
  power	
  of	
  love	
  from	
  

	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
   1	
  These	
  and	
  the	
  themes	
  to	
  follow	
  have	
  been	
  proposed	
  in	
  relation	
  to	
  Saariaho’s	
  opera	
   by	
  Sanna	
  Iitti	
  in	
  an	
  article	
  titled	
  “L’amour	
  de	
  	
  	
  loin:	
  Kaija	
  Saariaho’s	
  First	
  Opera.”	
  	
   IAWM	
  Journal	
  (2002),	
  http://www.iawm.org/articles_html/Iitti_saariaho.html	
  	
   	
   3	
  

afar	
  as	
  expressed	
  through	
  the	
  songs	
  and	
  sounds	
  of	
  diaspora	
  communities	
  that	
  have	
   been	
  forged	
  through	
  the	
  trauma	
  of	
  forced	
  migration.	
  	
   	
   I	
  will	
  focus	
  on	
  the	
  role	
  of	
  music	
  in	
  expressing	
  sentiments	
  of	
  love	
  and	
  longing	
  

among	
  Ethiopian	
  Orthodox	
  Christian	
  refugees	
  and	
  immigrants,	
  who,	
  since	
  the	
   advent	
  of	
  the	
  Ethiopian	
  revolution	
  in	
  1974,	
  	
  have	
  been	
  displaced	
  from	
  their	
   historical	
  homeland	
  in	
  the	
  Horn	
  of	
  Africa	
  to	
  communities	
  scattered	
  world-­‐wide.	
  	
   Although	
  Ethiopians	
  have	
  had	
  some	
  experience	
  with	
  displacement	
  abroad	
  in	
  earlier	
   epochs	
  through	
  the	
  Red	
  Sea	
  and	
  Indian	
  Ocean	
  slave	
  trades,	
  the	
  late	
  twentieth	
  -­‐ century	
  	
  chapter	
  of	
  	
  forced	
  migration	
  differs	
  in	
  its	
  genesis	
  in	
  internal	
  revolutionary	
   ferment,	
  its	
  sheer	
  numbers,	
  and	
  its	
  destinations.2	
  	
  	
  While	
  Ethiopian	
  concepts	
  of	
   migration	
  (s∂dät)	
  and	
  refugeeism	
  (s∂dätäññanät)	
  have	
  changed	
  over	
  the	
  course	
  of	
   time,	
  moving	
  from	
  “being	
  little	
  mentioned	
  but	
  negative	
  concepts	
  to	
  being	
  a	
  subject	
   much	
  more	
  broadly	
  invoked	
  as	
  an	
  integral	
  part	
  of	
  Ethiopian	
  life”	
  (Getahun	
  ,	
  p.	
  341),	
   the	
  condition	
  of	
  exile	
  has	
  given	
  rise	
  to	
  rich	
  	
  Ethiopian	
  song	
  repertories.	
   	
   	
  I	
  will	
  suggest	
  that	
  the	
  musical	
  manifestations	
  of	
  “love	
  from	
  afar”	
  so	
  much	
  at	
  

the	
  center	
  of	
  expressive	
  culture	
  in	
  the	
  Ethiopian	
  diaspora	
  today,	
  has	
  roots	
  in	
   longstanding	
  Ethiopian	
  traditions	
  about	
  longing	
  and	
  nostalgia,	
  with	
  music	
   historically	
  providing	
  a	
  venue	
  to	
  express	
  feelings	
  of	
  connection	
  to	
  people,	
  places,	
   beliefs,	
  and	
  experiences	
  from	
  which	
  an	
  individual	
  has	
  been	
  separated.	
  	
  We	
  might	
   wish	
  to	
  go	
  so	
  far	
  as	
  to	
  argue	
  that	
  song	
  transcends	
  the	
  expression	
  of	
  love	
  to	
  become	
  a	
   	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
   2	
  There	
  was	
  also	
  an	
  Ethiopian	
  ecclesiastical	
  community	
  in	
  Jerusalem	
  for	
  at	
  least	
  the	
   last	
  millennium.	
  See	
  Kay	
  Kaufman	
  Shelemay	
  and	
  Steven	
  Kaplan,	
  “Introduction,”	
  to	
   “Special	
  Issue:	
  Creating	
  the	
  Ethiopian	
  Diaspora:	
  Perspectives	
  from	
  Across	
  the	
   Disciplines.”	
  Diaspora,	
  Vol.	
  15,	
  Nos.	
  2/3,	
  Fall/Winter	
  2006	
  (published	
  2011):	
  196-­‐ 97.	
   	
   4	
  

surrogate	
  for	
  what	
  has	
  been	
  lost—	
  whether	
  a	
  lover,	
  family,	
  country,	
  or	
  an	
  entire	
   way	
  of	
  life.	
  While	
  my	
  examples	
  are	
  drawn	
  from	
  Ethiopian	
  culture,	
  the	
  processes	
  to	
   which	
  they	
  testify	
  are	
  shared	
  across	
  the	
  world.	
  	
  If	
  the	
  Ethiopian	
  diaspora	
  has	
  given	
   rise	
  to	
  a	
  rich	
  repertory	
  of	
  songs	
  of	
  love	
  and	
  longing,	
  we	
  can	
  locate	
  similar	
  forms	
  of	
   expression	
  in	
  historical	
  African	
  American	
  traditions	
  such	
  as	
  the	
  blues,	
  or,	
  moving	
   beyond	
  the	
  realm	
  of	
  song	
  to	
  the	
  distinctive	
  timbre	
  of	
  a	
  musical	
  instrument	
  closely	
   associated	
  with	
  a	
  distant	
  homeland,	
  the	
  power	
  of	
  the	
  Armenian	
  duduk	
  to	
  represent	
   and	
  evoke	
  sentiments	
  of	
  homeland	
  across	
  the	
  Armenian	
  diaspora.	
  	
   	
   Below	
  I	
  will	
  offer	
  two	
  Ethiopian	
  songs	
  as	
  examples	
  that	
  convey	
  and	
  elucidate	
  

dimensions	
  of	
  love	
  from	
  afar.	
  	
  Both	
  are	
  arranged	
  and/or	
  composed	
  by	
  the	
   accomplished	
  Ethiopian	
  singer	
  and	
  songwriter	
  Aster	
  Aweke,	
  who	
  migrated	
  from	
   Ethiopia	
  in	
  the	
  early	
  1980s	
  to	
  the	
  United	
  States.3	
  	
  Aster	
  (Ethiopians	
  are	
  traditionally	
   called	
  by	
  their	
  first	
  names)	
  grew	
  up	
  in	
  an	
  Ethiopian	
  Orthodox	
  Christian	
  family	
  and	
   attended	
  Orthodox	
  rituals	
  from	
  an	
  early	
  age.	
  She	
  is	
  a	
  native	
  speaker	
  of	
  Amharic,	
  for	
   centuries	
  the	
  national	
  Ethiopian	
  language,	
  characterized	
  by	
  rich	
  figures	
  of	
  speech	
   that	
  carry	
  double	
  meanings,	
  termed	
  wax	
  and	
  gold	
  (sam-­‐ennä	
  warq).	
  	
  In	
  Ethiopian	
   tradition,	
  these	
  two	
  semantic	
  layers	
  are	
  named	
  after	
  “the	
  work	
  of	
  the	
  goldsmith,	
  	
   who	
  constructs	
  a	
  clay	
  	
  mold	
  around	
  a	
  form	
  created	
  in	
  wax	
  and	
  then,	
  draining	
  the	
   wax,	
  pours	
  the	
  molten	
  gold	
  into	
  that	
  form”	
  (Levine,	
  5).	
  	
  Thus	
  the	
  “wax”	
  is	
  the	
   	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
   3	
  The	
  first	
  song,	
  “Tizita,”	
  can	
  be	
  heard	
  on	
  track	
  three	
  on	
  Aster	
  Aweke’s	
  CD	
  	
  Aster,	
  	
   issued	
  at	
  New	
  York	
  City	
  in	
  1990	
  by	
  Columbia	
  Records.	
  Aster	
  arranged	
  this	
   traditional	
  song,	
  performed	
  to	
  the	
  accompaniment	
  of	
  the	
  Ethiopia	
  lyre,	
  the	
  krar,	
   played	
  by	
  Kassa	
  Admassu.	
  The	
  second	
  song,	
  “Yikrta,”	
  is	
  heard	
  on	
  track	
  11	
  on	
  Aster’s	
   CD	
  Fiker	
  (lit.	
  “Love”),	
  released	
  and	
  distributed	
  by	
  Electra	
  Music	
  Shop	
  at	
  Addis	
  Ababa	
   in	
  2006.	
  	
  Aster	
  composed	
  the	
  music	
  and	
  text	
  of	
  “Yikrta,”	
  which	
  is	
  accompanied	
  by	
   Samson	
  Jufar,	
  drums;	
  Kibret	
  Zekios,	
  guitar;	
  and	
  Abagasu	
  Shiota,	
  keyboard.	
   	
   5	
  

apparent,	
  outer	
  meaning,	
  while	
  the	
  “gold”	
  is	
  the	
  true,	
  inner	
  meaning	
  of	
  the	
  phrase	
  or	
   text.	
  	
  	
   	
   The	
  two	
  songs	
  are	
  both	
  love	
  songs.	
  They	
  reflect	
  communicate	
  sentiments	
  

through	
  music	
  across	
  far	
  flung	
  boundaries	
  of	
  time	
  and	
  space.	
  	
  	
  Aster	
  has	
  observed	
   that	
  she	
  began	
  writing	
  love	
  songs	
  “because	
  they	
  cannot	
  be	
  misinterpreted,”	
  an	
   acknowledgement	
  of	
  the	
  layers	
  of	
  meaning	
  ubiquitous	
  in	
  Ethiopian	
  languages	
  and	
   the	
  perception	
  that	
  love	
  songs	
  may	
  be	
  just	
  what	
  they	
  appear	
  to	
  be.	
  (Interview	
  with	
   Aster	
  Aweke	
  by	
  author,	
  Cambridge,	
  MA,	
  6,	
  April	
  2009).	
  	
  Love	
  here	
  is	
  expressed	
  in	
  a	
   manner	
  that	
  draws	
  on	
  multiple	
  levels	
  of	
  Ethiopian	
  individual	
  and	
  social	
  experience.	
  	
  	
   Consideration	
  of	
  the	
  English	
  translations4	
  of	
  the	
  two	
  song	
  texts	
  	
  	
  illuminates	
  ways	
  in	
   which	
  music	
  and	
  love	
  connect	
  with	
  multiple	
  domains	
  of	
  Ethiopian	
  sensibility,	
  at	
   moments	
  blending	
  religious	
  images	
  with	
  the	
  erotic.	
   	
   Song	
  1:	
  Tizita	
  (Memories)	
   	
   	
  “Tizita,”	
  is	
  the	
  best-­‐known	
  traditional	
  Ethiopian	
  musical	
  expression	
  of	
  love	
  

and	
  longing,	
  a	
  song	
  with	
  ambiguous	
  references	
  that	
  traditionally	
  move	
  between	
  love	
   of	
  an	
  individual	
  and	
  	
  that	
  of	
  the	
  beloved	
  motherland.	
  	
  Tizita	
  was	
  sung	
  in	
  Ethiopia	
   long	
  before	
  the	
  inception	
  of	
  the	
  late	
  twentieth-­‐century	
  revolution	
  and	
  period	
  of	
   forced	
  migration,	
  providing	
  clear	
  indications	
  of	
  the	
  ways	
  in	
  which	
  wax	
  and	
  gold	
   shape	
  Ethiopian	
  verbal	
  ambiguity.	
  The	
  word	
  “tizita,”	
  which	
  can	
  be	
  translated	
  as	
   memory	
  (in	
  both	
  the	
  singular	
  and	
  the	
  plural)	
  or	
  as	
  nostalgia	
  (Leslau	
  ,p.	
  785	
  and	
   	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
  	
   4	
  “Tizita”	
  (“Memories”)	
  was	
  translated	
  by	
  Alula	
  Andeta	
  in	
  1989	
  and	
  published	
  in	
  the	
   notes	
  accompanying	
  the	
  recording	
  Aster.	
  “Yikrta”	
  (“Forgive	
  Me”)	
  was	
  translated	
  by	
   Dr.	
  Telahun	
  Gebrehiwot	
  during	
  research	
  sessions	
  with	
  me	
  in	
  2009.	
   	
   6	
  

842),	
  is	
  also	
  the	
  name	
  of	
  the	
  most	
  common	
  of	
  the	
  four	
  tuning	
  systems	
  and	
   categories	
  of	
  melody	
  heard	
  within	
  Ethiopian	
  secular	
  music	
  of	
  the	
  highland	
  plateau	
   region.	
  	
  The	
  use	
  of	
  this	
  particular	
  tuning	
  signals	
  to	
  the	
  practiced	
  ear	
  a	
  mood	
  of	
   melancholy	
  and	
  longing	
  that	
  underscores	
  the	
  sentiments	
  of	
  the	
  text.	
   	
   Following	
  the	
  first	
  wave	
  of	
  forced	
  migration	
  abroad	
  in	
  the	
  mid-­‐1970s,	
  

“Tizita”	
  became	
  the	
  signature	
  ballad	
  of	
  the	
  Ethiopian	
  diaspora,	
  sung	
  in	
  multiple	
   versions	
  by	
  innumerable	
  singers	
  in	
  many	
  different	
  contexts.	
  	
  Aster’s	
  recording	
  of	
   “Tizita”	
  	
  discussed	
  here	
  dates	
  from	
  the	
  end	
  of	
  the	
  1980s,	
  approximately	
  eight	
  years	
   after	
  her	
  departure	
  from	
  her	
  homeland.	
  	
   	
   Tizita	
  (“Memories”)	
  	
  

You	
  are	
  my	
  memory,	
  I	
  have	
  no	
  other	
  memory	
   Promising	
  to	
  come,	
  yet	
  breaking	
  this	
  promise	
  yourself	
   Please	
  let	
  him	
  come	
  by	
  horse,	
  softly	
   A	
  man	
  of	
  his	
  kind	
  never	
  uses	
  a	
  mule	
   My	
  cry	
  for	
  your	
  love	
  has	
  become	
  music	
  to	
  your	
  ear	
   	
   Please	
  remember	
  I	
  am	
  haunted	
  by	
  love	
  and	
  affection.	
   Look	
  at	
  me,	
  I’ve	
  grown	
  thin	
  because	
  of	
  your	
  love.	
   I	
  only	
  wish	
  I	
  could	
  be	
  free	
  of	
  your	
  love.	
   I	
  imagined	
  baking	
  bread	
  in	
  an	
  oven	
  of	
  moonlight.	
   	
   How	
  could	
  people	
  start	
  gossiping	
  about	
  things	
  I	
  haven’t	
  done?	
   I	
  see	
  him	
  everyday	
  in	
  my	
  daily	
  dream	
  

	
  

7	
  

My	
  obsession	
  with	
  him	
  has	
  become	
  my	
  only	
  food	
   I	
  am	
  restless	
  and	
  sleepless	
  in	
  the	
  middle	
  of	
  the	
  night	
   	
  	
   I	
  wonder	
  where	
  my	
  love	
  is?	
   I	
  wonder.	
  	
   	
   	
   In	
  this	
  version	
  of	
  “Tizita”,	
  	
  Aster	
  expresses	
  the	
  obsession	
  with	
  love	
  of	
  country	
  

and/or	
  lover.	
  	
  She	
  articulates	
  ways	
  in	
  which	
  music	
  has	
  become	
  a	
  love	
  cry	
  for	
  what	
   remains	
  only	
  in	
  her	
  memory,	
  an	
  attachment	
  which	
  she	
  at	
  once	
  desires	
  to	
  renew	
  and	
   from	
  which	
  she	
  at	
  the	
  same	
  time	
  wishes	
  to	
  be	
  free.	
  Other	
  figures	
  of	
  speech	
  reflect	
   the	
  tradition	
  of	
  wax	
  and	
  gold,	
  carrying	
  special	
  historical	
  meanings	
  here,	
  such	
  as	
  the	
  	
   reference	
  	
  to	
  the	
  lover	
  as	
  an	
  Ethiopian	
  nobleman,	
  who,	
  like	
  the	
  now	
  departed	
   Ethiopian	
  emperors	
  and	
  aristocracy,	
  	
  were	
  sometimes	
  referred	
  to	
  	
  poetically	
  by	
  the	
   names	
  of	
  their	
  horses.	
  	
  The	
  song	
  conveys	
  many	
  opposing	
  images,	
  	
  swinging	
  	
  back	
   and	
  forth	
  between	
  descriptions	
  	
  of	
  starvation	
  	
  on	
  one	
  hand,	
  and	
  procreation,	
  on	
  the	
   other,	
  in	
  the	
  second	
  and	
  third	
  verses.	
  	
  Both	
  temporal	
  displacement	
  and	
  spatial	
   distance	
  from	
  the	
  site	
  of	
  memory	
  give	
  rise	
  to	
  restlessness,	
  and	
  by	
  the	
  end	
  of	
  the	
   song,	
  the	
  singer’s	
  dislocation	
  is	
  complete,	
  ending:	
  	
  “I	
  wonder	
  where	
  my	
  love	
  is?	
  	
  I	
   wonder.”	
  	
   	
   The	
  performance	
  of	
  “Tizita”	
  is	
  marked	
  by	
  	
  subtle	
  vocal	
  articulations	
  that	
  

convey	
  aurally	
  the	
  physical	
  pain	
  of	
  unrequited	
  love	
  and	
  longing.	
  Other	
  physical	
  and	
   psychological	
  manifestations	
  of	
  love	
  are	
  conveyed	
  by	
  the	
  rapid	
  declamation	
  of	
  the	
   song	
  text,	
  which	
  underscores	
  the	
  feelings	
  of	
  restlessness,	
  obsession,	
  and	
  

	
  

8	
  

sleeplessness	
  described	
  throughout.	
  The	
  use	
  of	
  the	
  traditional,	
  six-­‐stringed	
  	
  lyre	
  to	
   accompany	
  the	
  song	
  provides	
  an	
  additional	
  level	
  of	
  	
  ambiguity	
  since	
  the	
  lyre	
  	
  is	
   known	
  in	
  Ethiopian	
  folklore	
  as	
  “the	
  devil’s	
  instrument.”	
  	
  Here	
  we	
  encounter	
  	
  again	
   the	
  marked	
  dualism	
  of	
  love,	
  associated	
  both	
  with	
  the	
  sacred	
  love	
  of	
  God	
  and	
  with	
   carnal	
  desire.	
  Indeed,	
  Ethiopian	
  oral	
  traditions	
  transmitted	
  by	
  musicians	
  who	
  play	
   the	
  instrument,	
  recount	
  the	
  genesis	
  of	
  the	
  krar	
  as	
  an	
  act	
  of	
  jealousy	
  by	
  	
  the	
  Devil	
   who	
  resented	
  the	
  larger	
  ten-­‐stringed	
  lyre	
  earlier	
  made	
  by	
  God:	
   	
   “God	
  Himself	
  made	
  the	
  begena	
  [box-­‐lyre]	
  and	
  gave	
  it	
  to	
  Dawit	
  [the	
  Biblical	
  King	
   David].	
  “Use	
  this	
  instrument	
  to	
  adorn	
  and	
  praise	
  My	
  name,”	
  God	
  said.	
  	
  God	
  tuned	
  the	
   ten	
  strings	
  to	
  the	
  ten	
  forces	
  of	
  goodness	
  and	
  virtue	
  (awtar)	
  that	
  governed	
  the	
   universe.	
  	
  The	
  inspired	
  Dawit	
  composed	
  his	
  psalms,	
  sang	
  to	
  the	
  greatness	
  and	
  glory	
   of	
  God,	
  and	
  accompanied	
  himself	
  on	
  the	
  begena.	
  	
  The	
  scheming	
  devil,	
  envious	
  and	
   green-­‐eyed,	
  made	
  the	
  krar	
  in	
  distorted	
  imitation.	
  “Play	
  it	
  and	
  adore	
  all	
  the	
  worldly	
   pleasures,”	
  said	
  the	
  devil	
  to	
  man.	
  	
  The	
  krar,	
  nicknamed	
  the	
  devil’s	
  instrument	
   (yeseyTan	
  mesaria),	
  is	
  an	
  instrument	
  used	
  to	
  arouse	
  the	
  emotions	
  of	
  wretchedness	
   and	
  destructiveness	
  as	
  well	
  as	
  to	
  accompany	
  songs	
  that	
  praise	
  carnal	
  love	
  and	
   feminine	
  beauty.	
  It	
  is	
  sometimes	
  used	
  to	
  accompany	
  songs	
  of	
  obscenity.	
  (Kebede,	
   381,	
  quoting	
  Melaku	
  Gelaw,	
  accomplished	
  krar	
  player	
  and	
  instrument	
  maker.)	
   	
   Thus	
  the	
  song	
  “Tizita”	
  and	
  Aster	
  Aweke’s	
  performance	
  of	
  it	
  accompanied	
  by	
  

the	
  traditional	
  lyre	
  	
  sustain	
  	
  the	
  multiple	
  ambiguities	
  of	
  the	
  Ethiopian	
  love	
  song,	
  	
   expressing	
  love	
  for	
  either	
  nation	
  or	
  lover,	
  and	
  an	
  attachment	
  that	
  may	
  be	
   manifested	
  by	
  restraint	
  and	
  virtue,	
  or	
  	
  experienced	
  as	
  unbridled	
  passion.	
  We	
  find	
  

	
  

9	
  

similar	
  themes	
  in	
  the	
  second	
  song,	
  but	
  with	
  additional	
  markers	
  of	
  diasporic	
   displacement.	
  	
   	
   Song	
  2:	
  Yiqrta	
  (“Forgive	
  Me”)	
   	
  	
   The	
  second	
  song	
  considered	
  here,	
  “Yiqrta,”	
  gives	
  voice	
  to	
  the	
  pain	
  of	
  

separation	
  sparked	
  both	
  by	
  forced	
  migration	
  and	
  early	
  twenty-­‐first	
  century	
   mobility.	
  The	
  song	
  captures	
  the	
  instability	
  of	
  the	
  immigrant,	
  framed	
  as	
  “a	
  traveler,	
   flying	
  in	
  the	
  air,	
  and	
  moving	
  on	
  the	
  ground.”	
  	
  Indeed,	
  Aster	
  describes	
  the	
  song	
  as	
   “traveling	
  music	
  …about	
  a	
  woman	
  who	
  travels	
  and	
  asks	
  her	
  heart	
  back	
  from	
  a	
  man.”	
   (Interview	
  with	
  Aster	
  Aweke,	
  6	
  April	
  2009)	
  The	
  song	
  Yiqrta	
  also	
  explicitly	
  invokes	
   the	
  Ethiopian	
  Orthodox	
  Christian	
  tradition	
  in	
  its	
  text.	
  	
  It	
  refers	
  to	
  the	
  centrality	
  of	
   the	
  cult	
  of	
  Mary,	
  well-­‐established	
  in	
  the	
  Ethiopian	
  Church	
  since	
  the	
  fifteenth	
   century,	
  with	
  	
  the	
  vocal	
  cries	
  seeking	
  forgiveness	
  in	
  a	
  manner	
  recalling	
  a	
  penitential	
   prayer.	
  	
   	
   	
  “Yiqrta”makes	
  clear	
  the	
  ties	
  between	
  love,	
  longing,	
  and	
  the	
  strains	
  of	
  travel	
  

and	
  displacement.	
  Once	
  again,	
  we	
  encounter	
  the	
  singer’s	
  consciousness	
  of	
  the	
  power	
   of	
  song	
  both	
  to	
  express	
  and,	
  hopefully,	
  to	
  	
  resolve	
  the	
  pain	
  of	
  love	
  and	
  longing	
  as	
   “night	
  and	
  day”	
  she	
  sings	
  to	
  herself.	
  	
  One	
  also	
  confronts	
  the	
  visceral	
  nature	
  of	
  love,	
  a	
   feeling	
  in	
  the	
  gut	
  that	
  is	
  caused	
  by	
  estrangement	
  from	
  the	
  distant	
  lover.	
  	
  Love	
  is	
  not	
   only	
  tied	
  to	
  nourishment	
  and	
  fecundity,	
  but	
  is	
  here	
  wedded	
  to	
  awareness	
  of	
  heart	
   and	
  internal	
  organs,	
  a	
  common	
  image	
  in	
  Ethiopian	
  literature	
  and	
  poetry.	
  “Yiqrta,”	
   too,	
  provides	
  a	
  clear	
  feeling	
  of	
  the	
  impact	
  of	
  displacement,	
  seeking	
  to	
  either	
  locate	
   the	
  beloved	
  or	
  to	
  be	
  found	
  by	
  him.	
  	
  This	
  song	
  is	
  also	
  set	
  in	
  the	
  tizita	
  mode/tuning	
  

	
  

10	
  

system,	
  so	
  that	
  its	
  text	
  of	
  longing	
  is	
  reinforced	
  by	
  its	
  melody.	
  	
  Once	
  again,	
  singer	
   Aster	
  Aweke	
  brings	
  deep-­‐seated	
  emotion	
  to	
  the	
  performance,	
  with	
  vocalizations	
  on	
   “Ah”	
  that	
  underscore	
  the	
  visceral	
  nature	
  of	
  love’s	
  pain	
  expressed.	
   	
   	
   	
   Refrain:	
  Is	
  he	
  there,	
  is	
  he	
  there?	
   I	
  have	
  something	
  to	
  tell	
  him,	
  I	
  have.	
   Is	
  he	
  there,	
  is	
  he	
  there?	
  	
   I	
  am	
  a	
  traveler,	
  flying	
  in	
  the	
  air,	
  and	
  moving	
  on	
  the	
  ground.	
   	
   Night	
  and	
  day,	
  oh,	
  I	
  sing	
  to	
  myself.	
   [Ah,	
  ah]	
  For	
  the	
  Virgin,	
  for	
  My	
  Lord’s	
  mother,	
   ]Ah,	
  ah]	
  Put	
  my	
  heart	
  in	
  its	
  place	
  and	
  give	
  it	
  back	
  to	
  me.	
   [Ah,	
  ah]	
  I	
  am	
  a	
  traveler,	
  let	
  me	
  finish	
  my	
  love.	
   With	
  forgiveness,	
  give	
  me	
  back	
  my	
  heart	
   Forgive	
  me,	
  forgive	
  me	
  ,	
  Forgive	
  me	
  (2	
  x)	
   (Repetition	
  of	
  Refrain)	
   	
   My	
  gut	
  (intestines)	
  can’t	
  tolerate	
  it	
  when	
  you	
  get	
  upset,	
   Love	
  moves	
  fast,	
  like	
  an	
  unexpected	
  flood.	
   Your	
  teeth	
  look	
  like	
  the	
  cream	
  of	
  the	
  milk,	
   You	
  found	
  me,	
  you	
  found	
  me,	
  and	
  I	
  don’t	
  know	
  what	
  to	
  do.	
  	
   Yiqrta	
  (“Forgive	
  Me)	
  

	
  

11	
  

(Repetition	
  of	
  Refrain)	
   	
  	
   Conclusion	
   	
   	
   We	
  can	
  now	
  return	
  to	
  the	
  first	
  two	
  lines	
  of	
  the	
  song	
  “Tizita,”	
  which	
  	
  reads	
  

“You	
  are	
  my	
  memory,	
  I	
  have	
  no	
  other	
  memory.”	
  	
  	
  In	
  instances	
  of	
  forced	
  separation,	
   music	
  in	
  fact	
  becomes	
  a	
  place	
  of	
  memory	
  on	
  multiple	
  levels.	
  	
  We	
  have	
  seen	
  above	
   that	
  song	
  both	
  reflects	
  and	
  conveys	
  emotion,	
  triggering	
  feelings	
  formed	
  in	
  the	
  past.	
  	
   Song	
  is	
  a	
  rich	
  repository	
  of	
  memory,	
  capable	
  of	
  conveying	
  and	
  sustaining	
  the	
  love	
  of	
   an	
  individual,	
  of	
  family,	
  and/or	
  of	
  country.	
  	
  In	
  diaspora,	
  it	
  serves	
  as	
  a	
  surrogate	
  for	
   all	
  that	
  has	
  been	
  lost.	
  The	
  performance	
  of	
  a	
  song	
  further	
  provides	
  a	
  moment	
  of	
   catharsis,	
  when	
  the	
  pain	
  of	
  love	
  lost	
  can	
  be	
  acknowledged	
  and	
  experienced	
  fully	
   throughout	
  the	
  body	
  and	
  soul.	
  From	
  the	
  twelfth-­‐	
  century	
  French	
  minstrel	
  to	
  the	
   twenty-­‐	
  first	
  century	
  Ethiopian	
  immigrant,	
  song	
  	
  	
  expresses	
  in	
  a	
  poignant	
  and	
  deeply	
   felt	
  way	
  the	
  experience	
  of	
  love	
  from	
  afar.	
  	
  It	
  sustains	
  the	
  residue	
  of	
  longing	
  as	
  love	
  is	
   both	
  retained	
  and	
  lost	
  across	
  great	
  distances	
  and	
  over	
  the	
  course	
  of	
  years.	
  It	
  also	
   provides	
  a	
  space	
  for	
  multiple	
  levels	
  of	
  meaning	
  and	
  ambiguity.	
  	
  Here	
  we	
  can	
  end	
   with	
  the	
  final,	
  ambiguous	
  words	
  of	
  Saariaho’s	
  heroine,	
  Clémence,	
  who	
  at	
  the	
   conclusion	
  of	
  “Love	
  from	
  Afar”	
  kneels	
  and	
  begins	
  to	
  pray	
  facing	
  the	
  body	
  of	
  dead	
   lover,	
  which	
  is	
  arranged	
  to	
  resemble	
  an	
  altar:	
   	
   “If	
  you	
  are	
  called	
  Love	
  I	
  adore	
  only	
  you,	
  Lord.	
  	
  If	
  you	
  are	
  called	
  Goodness	
  I	
  adore	
   only	
  you,	
  If	
  you	
  are	
  called	
  Pardon	
  I	
  adore	
  only	
  you,	
  Lord,	
  If	
  you	
  are	
  called	
  Passion,	
  I	
  

	
  

12	
  

adore	
  only	
  you.	
  My	
  prayer	
  rises	
  to	
  you	
  who	
  are	
  so	
  far	
  from	
  me	
  now,	
  To	
  you	
  who	
  are	
   so	
  far.	
  Forgive	
  me	
  for	
  having	
  doubted	
  your	
  love,	
  Forgive	
  me	
  for	
  having	
  doubted	
  you!	
   You	
  who	
  gave	
  your	
  life	
  for	
  me,	
  Forgive	
  me	
  for	
  having	
  remained	
  so	
  distant.	
  Now	
  that	
   it	
  is	
  you	
  who	
  are	
  distant,	
  Are	
  you	
  still	
  there	
  to	
  hear	
  my	
  prayers?	
  Now	
  it	
  is	
  you	
  who	
   are	
  distant,	
  Now	
  you	
  are	
  the	
  distant	
  love,	
  Lord,	
  Lord,	
  you	
  are	
  love,	
  You	
  are	
  the	
   distant	
  Love.”	
  (Libretto	
  by	
  Amin	
  Maalouf,	
  1999,	
  	
  translated	
  ©	
  Chester	
  Music	
  Ltd.)	
   	
   Sources	
  Cited	
   	
   Aweke,	
  Aster.	
  	
  Interview	
  with	
  author,	
  6	
  April	
  2009,	
  Cambridge,	
  MA.	
   	
   ________.“Tizita,”	
  on	
  CD	
  	
  Aster.	
  	
  New	
  York	
  City	
  :	
  	
  Columbia	
  Records,	
  1990.	
   	
   ________.	
  “Yikrta,”	
  on	
  CD	
  Fikir.	
  Addis	
  Ababa:	
  Electra,	
  2006.	
   	
   Getahun,	
  Solomon	
  Addis.	
  “S∂dät,	
  Migration,	
  and	
  Refugeeism	
  as	
  Portrayed	
  in	
   Ethiopian	
  Song	
  Lyrics.”	
  In	
  “Creating	
  the	
  Ethiopian	
  Diaspora.”	
  Ed.	
  Kay	
  Kaufman	
   Shelemay	
  and	
  Steven	
  Kaplan.	
  	
  Diaspora	
  15	
  (2-­‐3)	
  2006	
  (published	
  2011):	
  341-­‐59.	
   	
   Iitti,	
  Sanna	
  ,	
  “L’amour	
  de	
  	
  	
  loin:	
  Kaija	
  Saariaho’s	
  First	
  Opera.”	
  	
  IAWM	
  Journal	
  (2002),	
   http://www.iawm.org/articles_html/Iitti_saariaho.html	
   	
  

	
  

13	
  

Kebede,	
  Ashenafi.	
  	
  “The	
  Bowl-­‐Lyre	
  of	
  Northeast	
  Africa.	
  Krar:	
  The	
  Devil’s	
   Instrument.”	
  Ethnomusicology	
  21	
  (3):	
  1977:	
  	
  379-­‐95.	
   	
   Leslau,	
  Wolf.	
  English-­‐Amharic	
  Context	
  Dictionary.	
  Wiesbaden:	
  Otto	
  Harrassowitz,	
   1973.	
   	
   Levine,	
  Donald	
  N.	
  Wax	
  &	
  Gold.	
  Tradition	
  and	
  Innovation	
  in	
  Ethiopian	
  Culture.	
  	
   Chicago	
  and	
  London:	
  University	
  of	
  Chicago	
  Press,	
  1965.	
   	
   Levitin,	
  Daniel	
  J.	
  	
  The	
  World	
  in	
  Six	
  Songs:	
  	
  How	
  the	
  Musical	
  Brain	
  Created	
  Human	
   Nature.	
  U.S.	
  and	
  Canada:	
  Dutton/Penguin	
  and	
  Viking	
  Penguin,	
  2008.	
  	
   	
   Mithen,	
  Steven.	
  The	
  Singing	
  Neanderthals.	
  The	
  Origins	
  of	
  Music,	
  Language,	
  Mind,	
  and	
   Body.	
  Cambridge,	
  MA:	
  Harvard	
  University	
  Press,	
  2006.	
   	
   Saariaho,	
  Kaija.	
  	
  L’Amour	
  de	
  Loin	
  (“Love	
  from	
  Afar).	
  Libretto	
  by	
  Amin	
  Maalouf.	
   London:	
  Chester	
  Music,	
  2011.	
   	
   Shelemay,	
  Kay	
  Kaufman	
  Shelemay	
  and	
  Steven	
  Kaplan.	
  “Introduction,”	
  to	
  “Special	
   Issue:	
  Creating	
  the	
  Ethiopian	
  Diaspora:	
  Perspectives	
  from	
  Across	
  the	
  Disciplines.”	
   Diaspora,	
  Vol.	
  15	
  (2-­‐3)	
  2006	
  (published	
  2011):	
  191-­‐213	
  

	
  

14